RECLIMBING the CLASSICS

Encara que es tracti d’un projecte amb finalitats essencialment comercials, hem de destacar (sobretot per afinitat) la iniciativa que en els darrers mesos ens ha presentat la firma d’equipament de muntanya Mammut. La sèrie de videos Reclimbing the classics vol rememorar sis vies que, als anys vuitanta, van ser protagonistes de l’edat daurada de l’escalada esportiva. Junt amb aquestes vies, la marca suïssa convoca als seus primers ascensionistes, els quals es retroben amb els vells projectes acompanyats per joves escaladors d’elit que –alguns amb més èxit que altres- s’encarreguen d’intentar escalar-les davant les càmeres.

Reclimbing the classics

Dues generacions dividides pels anys, però unides per un llenguatge comú: la passió per l’escalada. (Mammut basecamp)

Reclimbing the classics ha estat una idea ben trobada i força ben executada. D’una banda, es treu la pols a algunes de les vies que van marcar una època de l’escalada esportiva, i de l’altra, ens permet conèixer, de primera mà, amb quins ulls les veien abans i quina impressió en tenen ara aquells qui les van fer realitat. Bones imatges i contrast generacional; tot plegat fa palès que aquestes ascensions, malgrat ser de fa 25 o 30 anys, encara avui defensen la seva condició de grans fites difícils de conquerir.

El primer episodi de la sèrie ens presenta al campió mundial Jacob Schubert escalant la que fou el primer 8b+ italià: Hyaena, a la tan mediterrània escola de Finale Ligure. L’any 1986, Andrea Gallo anunciava aquesta via com la seva màxima realització i també la convertia en un dels primers 8b+ del món. Abans d’aquesta ja existia Punks in the Gym a Mount Arapiles (Australia), encadenada per Wolfgang Güllich l’any 1985.

Wolfang Güllich -26- Action Directe(9a)-1 - Frankenjura - Alemania

Güllich i Action Directe. Foto: Gerard Heidorn

Precisament, Wolfgang Güllich va ser el primer en assolir el “rot punkt” de la següent proposta de Mammut, la prestigiosa Action directe (Frankenjura), el primer 9a (o grau XI en l’escala UIAA) de la història. Sense la presència de Güllich (mort en accident de trànsit l’any 1992) l’intercanvi d’impressions s’estableix entre Gerard Heidorn -el fotògraf que l’any 1991 va captar les imatges de Güllich- i Jan Hojer, l’atleta alemany encarregat d’enfrontar-se a la via. Aquest darrer, doncs, esdevé el nou model amb el qual un altre fotògraf, Rainer Eder, aconseguirà reproduir la mítica instantània sobre l’aleatori llançament inicial.

La rose et le vampire

La rose et le vampire

La rose et le vampire, a l’escola provençal de Buoux, és la tercera protagonista de la sèrie i la més simpàtica de les filmacions. L’especialista d’escalada en bloc Anna Stohr encadena aquesta via de 1985, i juga amb les acrobàcies verticals que li planteja el seu creador, Antoine Le Menestrel. Aquest parisenc, després de La rose i altres èxits en el món de l’escalada va potenciar la seva tirada artística, fundant la companyia Les lezards bleus i dedicant-se amb cos i ànima a les produccions teatrals de dansa vertical. El 2009 va visitar les nostres terres presentant, al festival Trapezi de Reus, l’espectacle de teatre de façana Les Urbanologués Associés.

Ma choréographie est porteuse d’émotion et vecteur d’imaginaire pour le spectateur. Tel un Folambule, je voyage sur les murs à la rencontre de mes rêves. (http://www.lezardsbleus.com)

Tornant a la zona bavaresa de Frankenjura, Reclimbing the classics fa una aturada en el que és considerat primer 8a+ de la història. Parlem de The Face, a l’àrea d’Altmühtal. Aquesta exigent clàssica rep la visita de l’escaladora Barbara Bacher, que l’assetja sense èxit sota unes condicions extremadament fredes. The Face va ser encadenada per primera vegada l’any 1983. Va caure a mans del britànic Jerry Moffat, aquell famós escalador de simpàtica petulància que, en la seva època més… “on fire”, no va vacil·lar ni un moment per autoproclamar-se el millor escalador del món. Com ell mateix explica, eren els moments àlgids del desprestigiat estil d’escalada en “yo-yo”, el qual implicava que després d’una caiguda s’hagués de retornar a terra immediatament, és a dir, sense opció d’intentar els següents moviments ajudat per la corda. A favor, almenys, podies mantenir la corda passada pel darrer ancoratge assolit.

 Un any abans de l’encadenament d’Action Directe, el britànic de rastes Ben Moon anunciava l’encadenament de Hubble (Raven Tor, UK, 1990), el primer 8c+ del món. Però després de les declaracions d’Adam Ondra a l’article The routes I cannot climb (Planet Mountain, 2012), podria acabar per considerar-se com el primer 9a?

The world’s first 8c+, which could be easily even 9a in my opinion. […] one must admit that it is of revolutionary difficulty for its time and I believe that it isn’t by any means easier than Action Directe, the world’s first 9a established a year later. (Adam Ondra, 2012)

Al penúltim video de la sèrie, doncs, el jove canadenc Sean McColl intenta la ruta, només repetida per cinc escaladors, tots ells britànics: Malcolm Smith (1992), John Gaskins i Steve Duning (1994), Rich Simpson (2005) i Steve McClure (2009). Fins quan caldrà esperar la primera ascensió internacional d’aquesta línea tan selecta?

DaveJones_Moon-Hubble-First-ascent_2422. kletterszene.com

Ben Moon en Hubble. Foto: Dave Jones. http://www.kletterszene.com

I arribem a la darrera i a la més controvertida de les sis vies que es presenten: Grand Illusion, 5.13b (8a). Originalment, es tractava del tercer llarg (escalat en artificial) de la via The Fracture, però l’any 1979 Tony Yaniro s’encarregà d’escalar-la en lliure, rebatejant-la i convertint-la en la ruta més difícil del planeta. Situada a la zona californiana de Lake Tahoe, Grand Illusion sempre ha estat envoltada de polèmica. En primer lloc per la disputa amb Phoenix (5.13a, de Yosemite) com a primera via graduada de 5.13. En segon lloc, per l’estil en què aquesta fissura d’autoprotecció és escalada. Sense anar més lluny, en aquesta setena filmació, l’adolescent Mirko Caballero l’escala amb el material prèviament emplaçat, un tipus d’ascensió abastament criticada. Així mateix ho va fer Yaniro, però en “hangdogging”, és a dir, com el més amunt esmentat sistema “yo-yo”, però amb l’afegit d’haver d’estirar completament la corda en cada intent. Sigui com sigui, Grand Illusion és una gran línea de granit considerada la primera de 5.13, la primera de 8a i, sobretot, un gran repte que poques vegades és escalada en estil tradicional i que, potser, mai ha estat realitzada ni a vista, ni “a flash”…

Aquestes són, doncs, algunes vies bones… segons Mammut:

Hyaena, 8b+ (Finale Ligure, Itàlia)             Action Directe, 9a (Frankenjura, Alemanya)

La rose et le vampire, 8b (Buoux, França)      The Face, 8a+ (Frankenjura, Alemanya)

Hubble, 8c+ (Raven Tor, Regne Unit)               Grand Illusion, 8a (Lake Tahoe, EEUU)

Galeria d’imatges

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s