AvB. BALANÇ d’un BLOG ACABAT de NÉIXER

Encara que hagi passat poc més de dos mesos des de l’aparició del “post” de presentació d’algunesviesbones, arribem a cap d’any i –manual en mà- és hora de fer balanç.

Als nostres ulls, el fenomen de l’escalada continua evolucionant a un ritme que, segons com, pot semblar trepidant. Cada vegada apareixen més i millors rocòdroms; es titulen tècnics que poden guanyar-se la vida a través de cursos i guiatges, la xarxa va plena d’imatges, bases de dades i informació variadíssima sobre el nostre entorn lític… Si més no a les nostres contrades, pel que fa a roca anem ben servits, i les noves obertures farceixen murs i sectors amb successives línies, prou atractives i interessants. No hi ha dubte que el nombre d’aficionats/des augmenta cada dia i la franja d’edat dels escaladors s’amplia pel davant i pel darrera. Les noves generacions s’enfilen per l’escala de dificultat a velocitats desconcertants i, sovint, es planten en el vuit o el nou abans d’assolir la majoria d’edat.

Tanta oferta de rutes, tanta demanda per part d’escaladors… En la nostra societat de consum, correm el perill de veure les vies com a simples consumibles, ítems d’una llista d’objectius que oblidem amb més o menys facilitat en funció del grau amb què estan etiquetats.

La vocació d’algunes vies bones és de difondre el bagatge i tot allò que envolta la nostra activitat. No ens quedem amb la immediatesa de l’encadenament, el potenciem descobrint i destacant el que l’itinerari té al darrera. Cada via forma part d’un indret, amaga una història, és quelcom singular. Les vies, els blocs són realitzacions a valorar, a respectar o –si hom ho desitja- a col·leccionar, perquè també el col·leccionista ha de cuidar i estimar cadascuna de les seves peces. D’alguna manera, aquest blog és un tribut, un reconeixement als equipadors i escaladors que a través de la seva activitat han forjat la història i el caràcter de què avui gaudeix l’escalada, sigui en el seu vessant esportiu, clàssic o de bloc.

www.kizoa.com_20141224_171352

En aquests escassos seixanta-cinc dies, des d’algunes vies bones hem parlat de Mirko Caballero i hem fet un recorregut –que espera una segona part- per la història de l’escalada a la vall de Yosemite. A través de la sèrie de videos Reclimbing the classics hem recordat alguns dels protagonistes i primeres ascensions de l’època daurada de l’escalada esportiva; i amb una altra pel·lícula, Valley Uprising, hem tornat a Yosemite des de la perspectiva de les diverses revolucions que ha viscut l’escalada en aquella vall californiana. També hi ha hagut temps per proposar un regal nadalenc, la corda Rainbow –per nosaltres lligada a una època de competicions internacionals a La Riba i Montblanc. I finalment, volem destacar la difusió del blog que, amb la seva presència a Facebook, la col·laboració amb el blog Cornudellablog.cat i la possibilitat de llegir-lo en castellà, ha sumat cada vegada més lectors i seguidors. Moltes gràcies a tots. El nostre desig per al 2015 és continuar amb aquest compromís de divulgació i debat entorn del món de l’escalada i, és clar, entorn de les vies més clàssiques, entorn d’algunes vies bones. Feliç any nou.

Anuncis

5 pensaments sobre “AvB. BALANÇ d’un BLOG ACABAT de NÉIXER

  1. Bon treball. Reconozco que se está oxidado mi español. Disfruto leer el blog en las dos idiomas y a la vez, millorar el meu catalán,… igual como un catalán puede aprender hablar el inglés ‘like a bomb’ leyendo el blog English Oracle 🙂 Happy new year!

    Liked by 1 person

  2. También os deseo un feliz año lleno de éxitos y satisfacciones! Y gracias por los comentarios. Sea en catalán o en castellano, me alegra que los posts sean leídos. Ojalá en un futuro pudiera incluir algún que otro post traducido al inglés! jajaj Puedo empezar con English Oracle… Saludos tupiensalo y allend66

    M'agrada

  3. Molt bons els teus relats! comparteixo aquesta visió “romàntica” de les vies…realment mola fer les old school, i que dures son ehh i que bon sabor de boca deixen
    felicitats pel blog!!
    Bon any!
    Oscar Gonzalez

    Liked by 1 person

  4. Celebro que t’interessi el blog!! Sovint les vies clàssiques són aquelles que ens diuen que “cal fer”, i és per alguna cosa. Són referències d’una escola i -mal que de vegades ens pesi- també són referències en el seu grau… Per mi l’encertes, són exigents però compensa el plus de satisfacció que et deixen, hahaha
    Molt bon any nou Oscar!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s