ESCALADA en BLOC a ALBARCA

Lluny de les grans clàssiques que fins ara han omplert de pompa i “glamour” les entrades d’algunesviesbones, aquesta vegada volem fixar la mirada en quelcom molt més auster. Perquè tots coneixem racons de roca modestos i poc coneguts que, tot i el seu interès més aviat local, aconsegueixen apropar-nos a les sensacions que, amb major intensitat i abundància, ens ofereixen altres indrets més assenyalats.

www.turismesiurana.org

Sant Vicenç d’Albarca. Foto: http://www.turismesiurana.org

Al contrafort est de la Serralada de Montsant i just al coll que marca la partió entre aquest massís i les Muntanyes de Prades, hi trobem una petita població agregada al municipi de Cornudella de Montsant. Parlem d’Albarca –Aubarca pels amics-, un poblet poc conegut pel que fa a escalada, però sí com a punt de partida de nombroses rutes que s’endinsen a Montsant. Precisament, sobre el topònim Montsant també es diu que va partir d’Albarca, denominació procedent de l’àrab que, significativament, es tradueix com a muntanya beneïda.

Avui dia Albarca és principalment un indret de segona residència i, per gaudir-ne esporàdicament, podem optar per l’allotjament rural o bé pel refugi de muntanya que gestiona el Centre Excursionista de Tarragona. Si ens hi atansem, no podem deixar de fixar-nos en l’absis romànic de l’església de Sant Vicenç i, si les busquem, també podrem observar el conjunt de tombes antropomòrfiques que, en època medieval, s’excavaren a les roques de la Parada de la guineu.

El lector -escalador i prou suspicaç- potser ha aixecat la cella en llegir sobre tombes excavades a la roca. I és que hom sap que, sovint, on hi ha restes arqueològiques d’aquest tipus, ben a la vora hi ha d’haver algun sector d’escalada o, com en el cas concret d’Albarca, d’escalada en bloc. Efectivament, en la confluència entre el conglomerat de Montsant i la roca calcària predominant a les Muntanyes de Prades hi trobem un indret contestatari on és el gres qui guanya la partida. Es tracta del barranc de l’Abelló, on aquest tipus de roca tan venerat pels amants del “boulder”, ha donat lloc a una vintena de blocs que –degudament aprofitats- han fet possible una vuitantena de problemes. Com veiem és una zona reduïda, proporcionada al poble que l’acull; i si insistim en les proporcions, també els blocs se situen més pròxims a les “xinxetes” que a “highballs” o “tsunamis”. El gres que hi trobarem -a part d’escàs- és molt tou i delicat. És per això que s’aconsella no escalar en condicions humides i, per netejar les preses, es demana fer ús exclusiu de raspalls tous.

El 7a

Pol al 7a (núm. 14 albarca1). Foto: Col·lecció M. Riera

Com podem intuir Albarca és una zona de bloc alternativa i de segona fila, no ho negarem. Nogensmeny, es tracta d’un racó acollidor que, ombrejat pel bosc del Mas d’en Lluc, ens oferirà fresca durant bona part del dia. Hi abunden les preses planes, roms i adherències vàries, però per trencar amb la tònica del sector també podrem jugar en algun desplom de forats. Si a tot plegat hi afegim una aproximació gairebé nul•la i uns peus de bloc majoritàriament plans, acabarem trobant el pretext necessari per què –ni que sigui de passada- puguem dedicar-hi una visita.

La millor -i única- referència publicada 20150125_115516fins ara per anar sobre segur a la zona d’Albarca és la guia “BLOC. Muntanyes de Prades”, de Màrius Riera i Jordi Feliu. Albarca és el sector que obre aquest volum, el qual també inclou altres àrees per a la pràctica del “boulder”, com són Arbolí, La Febró, La Mussara i Siurana. La guia és resultat de molts anys de desenvolupament d’unes zones poc reconegudes i gens evidents. Blocs molt amagats per l’espessa vegetació, peus de “boulder” en costers que ha calgut anivellar, roca laboriosa i difícil de sanejar… Hits (30)En definitiva, moltes hores d’exploració i condicionament que cal agrair a un grup més o menys ampli de gent, de procedència més o menys local i, sortosament, més o menys capaços de capgirar –almenys de tant en tant- aquell popular lema que diu “climb now, work later”. Entre ells, Màrius Riera és un dels que aprofitant la seva passió per les pedres petites, més ha cregut i invertit en les àrees de bloc que les Muntanyes de Prades amagaven. D’esperit pioner, en Màrius es troba entre els escaladors que desenvoluparen les zones d’escalada esportiva de Mont-ral, Montsant i, com a guarda d’aquell antic i estimat refugi, també -i sobretot- d’Arbolí. Ja fa temps que aquest escalador va bandejar la corda per aficionar-se al “crash-pad” i, aixada en mà, continua engrescant al personal per pol•lir nous blocs que, mica en mica, ajuden a consolidar la pràctica de l’escalada en bloc a les nostres contrades. Podríem haver parlat amb Iosu, Kik, Pol, Núria, Manolo, David, Oscar, Venas, Miquelet… només per citar-ne alguns. Però en aquesta ocasió és el Màrius Riera qui, prenent com a referència la seva pròpia guia, ens ha destacat alguns blocs bons d’Albarca:

Aubarca, 6b; Au va! 7a; Proa (núm. 13 albarca1), 7b; (núm. 28 albarca1), 6c+; (núm. 29 albarca1), 5+; Dj Mag, 6a; (núm. 1 albarca2), 6a; (núm. 12 albarca2), 6c; Les calaveres, 6b

GALERIA

Advertisements

3 pensaments sobre “ESCALADA en BLOC a ALBARCA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s