PRIORATDIARI.cat: una FINESTRA al MÓN de l’ESCALADA

El passat dilluns 9 de febrer, i amb l’article “Escalada en bloc a Albarca”, el blog algunesviesbones.wordpress.com estrenava col•laboració amb PrioratDiari.cat, la nova edició comarcal del Grup Nació Digital. És així com aquest nou portal d’informació general -en format digital i en català- comptarà amb una secció fixa dedicada a l’escalada.

Joan Manel a Brot de Fonoll

Joan Manel Cedó, escalador de Pradell de la Teixeta i actualment veí de Poboleda, sobre la roca calcària de Siurana. Foto: Joan Capdevila Vallvé.

I és que a la majoria de gent li passa per alt, però Catalunya és un referent mundial pel que fa a aquesta disciplina de muntanya. Hi ha qui té present la tradició excursionista –fins i tot alpinística- del nostre país que, amb El Pirineu com a estendard, gaudeix d’una orografia prou favorable per a les aventures de bota i piolet. Altres relacionen l’escalada amb indrets emblemàtics com el Pedraforca, el Montsec o Montserrat. Però ja són menys als qui els arriben notícies sobre les roques de pobles com Margalef, Siurana, Oliana o Santa Linya que, entre un amplíssim ventall de possibilitats, amaguen alguns dels reptes d’escalada esportiva més punters del planeta roca.

A casa nostra l’escalada encara és, doncs, una activitat poc coneguda fora dels mitjans especialitzats i continua a l’ombra, fins i tot, si ens referim al món de la competició. Dins aquest àmbit, sempre potenciat i irremissiblement mediàtic, sobresurt l’osonenc Ramon Julián (campió d’Europa, del món en tres ocasions, set vegades guanyador del Rock Master d’Arco…). I malgrat el seu brillant palmarès és obvi que, si ens desplacem a un entorn neòfit, el seu nom no sonarà més que el del primer ministre finlandès.

LVG201501100281LC

Dawn Wall a La Vanguardia, 10-1-2015 (p. 28)

No fa gaire, hem vist com l’escalada arribava al gran públic amb l’ascensió en lliure de Dawn Wall, una via situada a la vall californiana de Yosemite que es convertia –de llarg- en el “big-wall” més difícil del món. En els dinou dies en què es desenvolupà la gesta, es va fer palès el caràcter 2.0 d’una ascensió en què, mitjançant les xarxes socials, els protagonistes compartien a diari imatges i informació. Ben aviat, els mitjans de comunicació estatunidencs van sentir-se atrets tant per la rellevància esportiva com pel potencial mediàtic de l’empresa. L’efecte creat per gegants informatius com The New York Times o The Wall Street Journal va provocar que en pocs dies la cordada Caldwell-Jorgesson aparegués a les pàgines dels diaris de mig món. De sobte, el Dawn Wall estava en boca de la majoria d’aficionats i, fins i tot, de molts a qui la muntanya els passava per la tangent. El debat sobre la presència de l’escalada a la premsa generalista restà obert, encara que fos per un “ciber-instant”.

Se antoja complicado realizar el ejercicio de recordar cuándo la prensa de nuestro país había publicado de forma masiva una noticia acerca de escalada en la que no hubiera un accidente con muertos de por medio (www.desnivel.com)

Més enllà de la premsa groga o les cròniques de successos, l’escalada –igual que altres activitats amb certa tradició i cada vegada menys minoritàries- també mereix el seu reflex als canals de comunicació tradicionals. Cada vegada trobem més excepcions, però lluny de diversificar la informació esportiva a l’hora de completar les seves edicions, aquests mitjans s’inclinen per les bajanades i trivialitats que envolten els “esports reis” (absolutistes –afegiria jo-) que tots coneixem.

També és cert que no sempre cal arribar a tothom -o més ben dit- no cal arribar-hi “perquè sí” o de qualsevol manera. No es tracta de millorar el “share” de l’escalada. Tampoc serveix omplir buits informatius amb notícies mancades de rigor i pròdigues en imprecisions o incorreccions. El que és desitjable és que, almenys, la premsa territorial esdevingui un reflex acurat de les realitats de la seva gent i no tant dels interessos que estimulen a les masses. Del que es tracta, doncs, és de què els mitjans mostrin el seu arrelament al territori apostant pels actius que li són propis.

CapturaÉs en aquest sentit que aplaudim la iniciativa de PrioratDiari.cat. Conscient del pes i el bagatge que té l’escalada a la comarca, del volum turístic i econòmic que genera, de l’interès per a la gent que hi viu…; i en pro de la seva difusió, de donar-li l’atenció que mereix i d’afavorir-ne un bon encaix amb l’entorn, PrioratDiari.cat vol fer-se’n ressò de forma periòdica. Perquè al Priorat hi tenim cultura, tradició, hi tenim patrimoni –natural i cultural-, hi tenim vi… Però també hi tenim roca: la millor del món.

La verticalitat cada vegada té més adeptes, però encara és poc habitual a la premsa generalista. Agraïm, doncs, que PrioratDiari.cat se serveixi d’algunes vies bones per tal d’oferir als seus lectors una finestra oberta al món de l’escalada.

Anuncis

2 pensaments sobre “PRIORATDIARI.cat: una FINESTRA al MÓN de l’ESCALADA

  1. Cert que l’escalada no és tan coneguda com altres esports i potser d’aquesta manera conserva la seva part misteriosa i atractiva. És un esport a l’alça amb cada vegada més adeptes.
    Per això s’han de tenir en compte coses com el respecte a l’entorn que va lligat amb l’amor a la naturalesa.

    Liked by 1 person

    • Totalment d’acord. I crec que el fet de què l’escalada tingui certa presència als mitjans pot ajudar a què l’activitat es conegui millor per part de tothom i, d’aquesta manera, sigui més fàcil entendre’s per aconseguir-ne un desenvolupament respectuós.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s