REMODELACIÓ d’ALGUNES VIES BONES

Fa sis mesos ens vam engrescar amb la idea d’Algunes vies bones i heu estat molts els amics i lectors del blog que, amb cadascun dels “posts”, ens heu fet arribar el vostre “feedback” positiu. El cert és que gaudim escrivint, opinant, divagant sobre allò que tant ens apassiona; un plaer que es veu amplificat en compartir-lo amb tots els que ens llegiu.

adventure-journal-midnight-lightning

Darrerament, estem treballant en la remodelació del blog. Volem disposar d’una eina més atractiva i dinàmica, útil a l’hora de compartir i divulgar aquestes idees, escrits, informació i opinions. L’objectiu és aconseguir una plataforma molt més gràfica i versàtil; una pàgina més participativa i amb majors possibilitats, que pugui afavorir una experiència molt més completa, interessant i divertida.

Properament, esperem fer-vos saber la nova adreça URL on ens redireccionarem. Des d’allà continuarem amb el nostre viatge al voltant de les vies i els clàssics de l’escalada en general. Anirem construint un “collage” que, per sort, mai podrem completar.

PRIORATDIARI.cat: una FINESTRA al MÓN de l’ESCALADA

El passat dilluns 9 de febrer, i amb l’article “Escalada en bloc a Albarca”, el blog algunesviesbones.wordpress.com estrenava col•laboració amb PrioratDiari.cat, la nova edició comarcal del Grup Nació Digital. És així com aquest nou portal d’informació general -en format digital i en català- comptarà amb una secció fixa dedicada a l’escalada.

Joan Manel a Brot de Fonoll

Joan Manel Cedó, escalador de Pradell de la Teixeta i actualment veí de Poboleda, sobre la roca calcària de Siurana. Foto: Joan Capdevila Vallvé.

I és que a la majoria de gent li passa per alt, però Catalunya és un referent mundial pel que fa a aquesta disciplina de muntanya. Hi ha qui té present la tradició excursionista –fins i tot alpinística- del nostre país que, amb El Pirineu com a estendard, gaudeix d’una orografia prou favorable per a les aventures de bota i piolet. Altres relacionen l’escalada amb indrets emblemàtics com el Pedraforca, el Montsec o Montserrat. Però ja són menys als qui els arriben notícies sobre les roques de pobles com Margalef, Siurana, Oliana o Santa Linya que, entre un amplíssim ventall de possibilitats, amaguen alguns dels reptes d’escalada esportiva més punters del planeta roca.

A casa nostra l’escalada encara és, doncs, una activitat poc coneguda fora dels mitjans especialitzats i continua a l’ombra, fins i tot, si ens referim al món de la competició. Dins aquest àmbit, sempre potenciat i irremissiblement mediàtic, sobresurt l’osonenc Ramon Julián (campió d’Europa, del món en tres ocasions, set vegades guanyador del Rock Master d’Arco…). I malgrat el seu brillant palmarès és obvi que, si ens desplacem a un entorn neòfit, el seu nom no sonarà més que el del primer ministre finlandès.

LVG201501100281LC

Dawn Wall a La Vanguardia, 10-1-2015 (p. 28)

No fa gaire, hem vist com l’escalada arribava al gran públic amb l’ascensió en lliure de Dawn Wall, una via situada a la vall californiana de Yosemite que es convertia –de llarg- en el “big-wall” més difícil del món. En els dinou dies en què es desenvolupà la gesta, es va fer palès el caràcter 2.0 d’una ascensió en què, mitjançant les xarxes socials, els protagonistes compartien a diari imatges i informació. Ben aviat, els mitjans de comunicació estatunidencs van sentir-se atrets tant per la rellevància esportiva com pel potencial mediàtic de l’empresa. L’efecte creat per gegants informatius com The New York Times o The Wall Street Journal va provocar que en pocs dies la cordada Caldwell-Jorgesson aparegués a les pàgines dels diaris de mig món. De sobte, el Dawn Wall estava en boca de la majoria d’aficionats i, fins i tot, de molts a qui la muntanya els passava per la tangent. El debat sobre la presència de l’escalada a la premsa generalista restà obert, encara que fos per un “ciber-instant”.

Se antoja complicado realizar el ejercicio de recordar cuándo la prensa de nuestro país había publicado de forma masiva una noticia acerca de escalada en la que no hubiera un accidente con muertos de por medio (www.desnivel.com)

Més enllà de la premsa groga o les cròniques de successos, l’escalada –igual que altres activitats amb certa tradició i cada vegada menys minoritàries- també mereix el seu reflex als canals de comunicació tradicionals. Cada vegada trobem més excepcions, però lluny de diversificar la informació esportiva a l’hora de completar les seves edicions, aquests mitjans s’inclinen per les bajanades i trivialitats que envolten els “esports reis” (absolutistes –afegiria jo-) que tots coneixem.

També és cert que no sempre cal arribar a tothom -o més ben dit- no cal arribar-hi “perquè sí” o de qualsevol manera. No es tracta de millorar el “share” de l’escalada. Tampoc serveix omplir buits informatius amb notícies mancades de rigor i pròdigues en imprecisions o incorreccions. El que és desitjable és que, almenys, la premsa territorial esdevingui un reflex acurat de les realitats de la seva gent i no tant dels interessos que estimulen a les masses. Del que es tracta, doncs, és de què els mitjans mostrin el seu arrelament al territori apostant pels actius que li són propis.

CapturaÉs en aquest sentit que aplaudim la iniciativa de PrioratDiari.cat. Conscient del pes i el bagatge que té l’escalada a la comarca, del volum turístic i econòmic que genera, de l’interès per a la gent que hi viu…; i en pro de la seva difusió, de donar-li l’atenció que mereix i d’afavorir-ne un bon encaix amb l’entorn, PrioratDiari.cat vol fer-se’n ressò de forma periòdica. Perquè al Priorat hi tenim cultura, tradició, hi tenim patrimoni –natural i cultural-, hi tenim vi… Però també hi tenim roca: la millor del món.

La verticalitat cada vegada té més adeptes, però encara és poc habitual a la premsa generalista. Agraïm, doncs, que PrioratDiari.cat se serveixi d’algunes vies bones per tal d’oferir als seus lectors una finestra oberta al món de l’escalada.

AvB. BALANÇ d’un BLOG ACABAT de NÉIXER

Encara que hagi passat poc més de dos mesos des de l’aparició del “post” de presentació d’algunesviesbones, arribem a cap d’any i –manual en mà- és hora de fer balanç.

Als nostres ulls, el fenomen de l’escalada continua evolucionant a un ritme que, segons com, pot semblar trepidant. Cada vegada apareixen més i millors rocòdroms; es titulen tècnics que poden guanyar-se la vida a través de cursos i guiatges, la xarxa va plena d’imatges, bases de dades i informació variadíssima sobre el nostre entorn lític… Si més no a les nostres contrades, pel que fa a roca anem ben servits, i les noves obertures farceixen murs i sectors amb successives línies, prou atractives i interessants. No hi ha dubte que el nombre d’aficionats/des augmenta cada dia i la franja d’edat dels escaladors s’amplia pel davant i pel darrera. Les noves generacions s’enfilen per l’escala de dificultat a velocitats desconcertants i, sovint, es planten en el vuit o el nou abans d’assolir la majoria d’edat.

Tanta oferta de rutes, tanta demanda per part d’escaladors… En la nostra societat de consum, correm el perill de veure les vies com a simples consumibles, ítems d’una llista d’objectius que oblidem amb més o menys facilitat en funció del grau amb què estan etiquetats.

La vocació d’algunes vies bones és de difondre el bagatge i tot allò que envolta la nostra activitat. No ens quedem amb la immediatesa de l’encadenament, el potenciem descobrint i destacant el que l’itinerari té al darrera. Cada via forma part d’un indret, amaga una història, és quelcom singular. Les vies, els blocs són realitzacions a valorar, a respectar o –si hom ho desitja- a col·leccionar, perquè també el col·leccionista ha de cuidar i estimar cadascuna de les seves peces. D’alguna manera, aquest blog és un tribut, un reconeixement als equipadors i escaladors que a través de la seva activitat han forjat la història i el caràcter de què avui gaudeix l’escalada, sigui en el seu vessant esportiu, clàssic o de bloc.

www.kizoa.com_20141224_171352

En aquests escassos seixanta-cinc dies, des d’algunes vies bones hem parlat de Mirko Caballero i hem fet un recorregut –que espera una segona part- per la història de l’escalada a la vall de Yosemite. A través de la sèrie de videos Reclimbing the classics hem recordat alguns dels protagonistes i primeres ascensions de l’època daurada de l’escalada esportiva; i amb una altra pel·lícula, Valley Uprising, hem tornat a Yosemite des de la perspectiva de les diverses revolucions que ha viscut l’escalada en aquella vall californiana. També hi ha hagut temps per proposar un regal nadalenc, la corda Rainbow –per nosaltres lligada a una època de competicions internacionals a La Riba i Montblanc. I finalment, volem destacar la difusió del blog que, amb la seva presència a Facebook, la col·laboració amb el blog Cornudellablog.cat i la possibilitat de llegir-lo en castellà, ha sumat cada vegada més lectors i seguidors. Moltes gràcies a tots. El nostre desig per al 2015 és continuar amb aquest compromís de divulgació i debat entorn del món de l’escalada i, és clar, entorn de les vies més clàssiques, entorn d’algunes vies bones. Feliç any nou.

ALGUNAS VÍAS BUENAS

Amb l’ànim d’arribar a tants lectors com sigui possible, algunesviesbones es disposa a traspassar fronteres lingüístiques i, des d’avui, compta amb una nova versió revisada en llengua espanyola. Per poder-hi accedir trobareu un enllaç a la barra de menú principal del blog (Versión española, com el programa de cinèfils de TV2). Us animem a visitar-la i, sigui en la versió catalana o castellana -tant se val- us encoratgem a fer-vos seguidors d’algunesviesbones. Ens sentirem més acompanyats i, de retruc, rebreu una oportuna notificació via e-mail cada vegada que aparegui una nova entrada (trobareu l’opció “Segueix-nos” al menú lateral). Així mateix, també agrairem els vostres comentaris, opinions i suggeriments que, no ho oblidem, enriqueixen i donen vida al blog. Finalment us recordem que també ens podeu seguir, com no, a Facebook.

capçalera blog español

COL•LABORACIÓ amb CORNUDELLABLOG.cat

Després de deu dies en xarxa i només dues entrades publicades, des d’algunesviesbones volem fer-nos ressò del suport i bona acollida que hem rebut. Mostra d’aquesta acceptació n’és la col·laboració que acabem d’estrenar amb Cornudellablog.cat. Aquesta publicació amb epicentre temàtic a Cornudella de Montsant, però molt consolidada en tot l’àmbit prioratí, amplia la seva oferta articulista incorporant els textos d’algunesviesbones en una secció fixa. A més a més, Cornudellablog.cat també inaugura una nova secció dins la categoria “Esports”,  dedicada en exclusiva als articles, notícies i tot tipus de “posts” sobre escalada. Aquesta iniciativa, que denota interès i voluntat de difusió de la nostra activitat a la comarca, ens sembla molt encertada i més que justificada en un poble com Cornudella.

CorBlog_340x801

Esperonats per aquestes bones notícies, a algunesviesbones ens hem decidit a fer un pas més en la difusió del blog, fent acte de presència a Facebook.

Agraïm a Cornudellablog.cat el seu interès per l’escalada i gràcies també, finalment, a tots els que ens heu visitat, seguit, animat o bé donat “likes” i “m’agrades”. A tots plegats us animem a continuar seguint la pàgina i a intervenir-hi, a través de l’opció comentaris de cadascuna de les entrades.